Estintobasico.com

Les estrelles espanyoles... de rebaixes!!
22 novembre 2007

La premsa espanyola acull amb contundent crítica l’escassa pluviometria d’estels peninsular de la “prestigiosa” guia Michelin per 2008. No cal oblidar que qui decideix és al final una empresa de pneumàtics... i que l’economia de mercat, agradi o no, és la que és, i sobretot és com és. Michelin abandera la grandeur de La France, i al Japó resideix Bridgestone (la recent tempesta de 191 estels sobre Tòquio no crec pas que tregui un sól visitant a la Tour Eifeel... és un mercat diferent i està massa luny). Espanya segueix estant massa a prop de França. Portem ja uns quants anys “de moda”, i tenim la “desgràcia” que en Ferràn Adrià és de l’Hospitalet... i no es diu Fernand Dupont. Aquesta tendència de la revolucionària culinària espanyola de vanguarda s’havia d’aturar d’alguna manera. Estem potser en un reposicionament culinari..després de tant minimalisme, però sí cal afirmar amb contundència que dins d’aquesta reflexió sabem a ón estem. L’olla segueix bullint, i la cuina espanyola segueix gaudint d’excel.lent prestigi, i més important, d’una salut envejable!.

Malgrat l’escepticisme abans esmentat, cal llegir entre línees, i els guardons i bofetades donades cal analitzar-les. Evidentment, parlo per el que he vist i menjat, així que deixeu-me fer cinc cèntims de l’anual cometa Michelin a casa nostra.

Destacaria l'estrella d’en Pere Massana (Massana - Girona). Les dues vegades que hi he estat m'ha semblat un local preciós plé de cura en el servei i en la seva comoditat, i sobretot gaudeix d’una "cuina de sempre" impecablement executada, amb productes de gran qüalitat. El reconeixement d'Els Casals (Sagàs) va una mica en la mateixa línia, en el sentit de tornar als orígens de la cuina, després d'anys de primar (i molt merescudament!) les innovadores floritures de la culinària seguidora del camí marcat per Ferràn Adrià ja fa uns anys. En Xavier Pellicer (Àbac - Barcelona) em sembla un cuiner excels, gran dominador de la tècnica i amb un meritori punt de risc agoserat (recordo un fons de regalèssia - no és gens fácil ni freqüent – que em va sorprendre fa un temps). Del Lluçanés, tot i que me n'han parlat molt bé no puc opinar. Caldrà fer-li una acirada visita properament. El Comerç 24 d'en Carles Abellàn (de l’excel.lent Tapaç 24) fa temps que no el trepitjo. Quan hi vaig anar estava clarament influenciat per l'ombra adrianenca. Caldrà revisitar-lo per tal de veure’n l’evolució. Evidentment que em felicito que el meu estimat Miramar (Paco Pérez – Llançà) mantingui el seu estel guanyat l’any passat després de molts anys d’excel.lent ofici!. El Coure de Barcelona està nominat de cares a l'any que bé. En el seu moment vaig comentar que em semblava una aposta coherent de cuina a Barcelona, amb preus assenyats i cuina destacable. Caldrà esperar un any més per tal de completar la galàxia amb el 3er estel del Celler de Can Roca. Fa pocs dies que han estrenat la nova seu a la Torre Roca, i considero que és el Restaurant més en forma del panorama espanyol des de fa 5 anys, per creativitat, ofici, i tendència.

És molt possible que aquests guardons no siguin del tot ecuànims..ben segur que no ho són. Però sí que marquen una tendència al meu parer, que és el retorn a la menja de qüalitat de sempre, amb productes òptims i ben treballats, primant cada vegada més l'horta i el camp per sobre de rebuscats invents que segur passaran a la història amb el temps. I en aquest sentit només cal veure el cada vegada més elevat consum de vins blancs, amb cos, pes i estructura, però blancs, per tal d'acompanyar els àpats sense que ens provoquin digestions pesades. Compte!, no estic criticant aquí l’immens mèrit que ha suposat la influència de les figures i de la cuines de Ferràn Adrià i de Juan Mari Arzak. Es mereixen places, carrers, avingudes,..amb el seu nom!. El que sí denuncio des d’aquí és reduir de forma simplista la cuina actual a la corrent creada per aquests 2 mites mundials (que han fet tant per el reconeixement i difusió de la cuina espanyola, fent-le embaixadora arréu del món).

Salut, bon profit, i felicitats als guardonats.

Joan Nadal
www.estintobasico.com
Etiquetes de comentaris: Michelin, Restaurantes

posted by Joan @ 6:19 PM,

3 Comments:

At 22/11/07 7:51 PM, encantadisimo said...: Joan, crec que als aficionats a la gastronomia no ens hauria de preocupar els resultats d’una guía elitista i que sempre va amb retard (no et perdis la reivindicació de Cinc a Taula en La Vanguardia d’avui).

Evidentment, m’alegro molt pels distinguits (especialment per Els Casals) pel reconeixement i l’impuls económic que representa per ells però, aquesta guía, la veritat, es que a mí mai m’ha aportat res de nou. De fet, mai l’he comprat ni penso fer-ho.

Ja he dit abans que sempre arriben tard i quan ho fan, la concesió de la primera estrella sempre representa un augment de pompa i de preu en el restaurant guardonat. La meva experiencia em diu que gairebé sempre he menjat millor als restaurants estrellats abans d’obtenir la seva primera estrella.

Que hi ha poques estrelles al estat espanyol respecte a França, Tokio, etc…?, i què?.... que no li donin mai una estrella a Quimet i Quimet ni a El Vaso de Oro; millor encara, que no s’enterin que existeixen.

Slts.
At 23/11/07 8:22 AM, J. Gómez Pallarès said...: Moltes gràcies per la informació i pel comentari, Joan.
Em sembla que els que hauren de reflexionar més sobre aquestes estrelles, puntuacions i sistemes de comptar són els comissaris / inspectors de la guia i els seus caps. En el moment de les comunicacions, webs i blogs en què ens trobem, la seva manera de treballar és desfassada, anacrònica i sempre arriba tard i, sovint i com indiqueu vosaltres dos i la premsa d'ahir, malament.
No tenen en compte les noves realitats, fabriquen i s'instal.len en un mite, se'l creuen i després puntuen en conseqüència (Madrid s'ha bloquejat; Tòquio és el sursumcorda: tot plegat, patètic i amb poca relació amb el que passa de debó) i no saben reaccionar.
Crec que hem de fer poc cas de les guies i, com apunteu, tirar cap a on la informació és més fresca i, també, més digna de confiança.
I només desitjo per alguns d'ells, que allò que comenta Encantadísimo no es compleixi de nou, i que tots els que coneixem per aquí segueixin al seu nivell i ritme habitual de bon fer i millor menjar.
Merci pel comentari!
Joan
At 23/11/07 10:11 AM, Joan said...: Hola Encantadisimo i Joan. Us responc als 2 alhora, doncs apuntéu per el mateix camí. Evidentment que aquesta guia no suposa dogma ni esdevé norma. Ho comento al principi del post, i assenyalo l'escepticisme i premeditat interés dels guardons. També finalitzo el post negant l'ecuanimitat d'aquests "Òscars".

El que sí em semblava adient és fer un comentari sobre la notícia. Hi ha tantes guies (LMG d'en R. Garcia Santos, Campsa, etc.)..i ara blogs (se n'obren 140.000 al dia!) que al final no deixen de ser referències per tal de que cada un de nosaltres tingui informació per tal de tastar, probar, comparar, llegir entre línies, i analitzar la font i la seva motivació, per finalment escollir i tindre la nostra pròpia impressió.

I totalment d'acord amb la influència econòmica de la Michelin, és una realitat!. D'aquí que em feliciti per aquells que considero són mereixedors del que suposa aquest guardó després d'anys d'esforços i bona feina, doncs a ben segur que els suposa un impuls considerable.

Salut i merci per el debat!

Joan